.
Amb el meu sincer agraïment a Mn. Cacigós per la seva amabilitat i mostrar-me aquesta pau d'esperit que pot donar un somriure.
. 
. Inaguració de l'exposició "Els ulls del romànic" al Museu Diocesà
dimarts, 30 de juny de 2009 17:18 Delegació de Mitjans de Comunicació
La pintura romànica és un art mil·lenari i alhora un art ben viu i actual, com va destacar el Bisbe Joan-Enric en la inauguració, el vespre de la diada de Sant Pau i Sant Pere, de l'exposició "Els ulls del romànic", que es podrà visitar durant el mes de juliol a les sales del Museu Diocesà d'Urgell. "Els ulls del romànic" aplega 35 obres de la pintora Laura Alberich i Lucea, les quals reprodueixen, en part o en la seva totalitat, algunes de les peces més significatives del llegat romànic del Pirineu, sobretot, però també d'altres llocs de la Península Ibèrica.
Alberich ha volgut recrear el procés d'elaboració dels pintors anònims que van transmetre amb el seu art el missatge de les Sagrades Escriptures a la gent del seu temps, la major part dels quals no sabien llegir. Per això, les obres mostren uns colors plans i ben vius, aconseguits amb pigments naturals, que apropa l'espectador a la imatge que veritablement devien tenir les obres que han arribat fins als nostres dies just quan es van fer, abans de patir els efectes del temps.
Alberich ha volgut recrear el procés d'elaboració dels pintors anònims que van transmetre amb el seu art el missatge de les Sagrades Escriptures a la gent del seu temps, la major part dels quals no sabien llegir. Per això, les obres mostren uns colors plans i ben vius, aconseguits amb pigments naturals, que apropa l'espectador a la imatge que veritablement devien tenir les obres que han arribat fins als nostres dies just quan es van fer, abans de patir els efectes del temps.
El títol de l'exposició, tal com va subratllar el Gmà. Miquel Xancó, de la Salle, fa referència a la mirada que ens suggereix l'art romànic, una mirada interior, va explicar Xancó, que demana de l'espectador la contemplació pausada per tal d'anar reconeixent i recuperant el relat que l'artista explica a traves dels símbols i detalls de cada obra, i establir així un diàleg atemporal entre aquell relat de l'obra i el relat propi de la persona que el contempla.
.
.
.
. 