Una pintora entre dos mons

La vida que és molt donada a barrejar moments bons i dolents ens fa passar per alegries i tristeses alhora. Aquesta és la seva manera de dir que res no és perfecte i que sempre hi haurà un equilibri entre allò positiu i allò negatiu.

Un d'aquests moments positius ha passat de manera inesperada a la meva vida artística, Rafael Julivert, un escriptor que s'enfoca a aprofundir en l'anàlisi i la investigació de les obres d'altres autors, m'ha obsequiat un llibre amb l'estudi crític i profund de la meva trajectòria artística i la seva visió personal de com es veuria avui el món pictòric sota el prisma de la pintura romànica.

Rafael ha aconseguit extreure mil anys d'història sobre les representacions sacres i com s'elaboren les imatges, les circumstàncies, els llocs o els concilis que van ser decisius perquè la iconografia pogués mantenir-se i difondre's. La veneració que aquest art exigeix ​​i el poder sobrenatural que custodia. Alhora també descriu perfectament com la contemporaneïtat que ens envolta no té aquella espiritualitat ancestral que tan valoraven els nostres avantpassats.

Però, sobretot, hi ha coses que descobreix de la meva personalitat creadora que són molt certes, ha posat paraules bellíssimes a l'amalgama de sentiments que sorgeixen en un recorregut tan solitari com el que segueixo, i em commou pensar que algú ho pot arribar a veure, entendre i manifestar.

Moltes gràcies Rafael per utilitzar el teu valuós temps per regalar-me aquesta biografia artística, ha estat una sorpresa inesperada i un regal molt valuós. Un honor haver-te conegut. Com tu dius, una pintora entre dos mons.

Si algú té curiositat per la publicació, aquí hi ha l'enllaç.

Laura Alberich Lucea, una pintora entre dos mons

Rafael Julivert és Editor de la IA (Barcelona, ​​1967) és autor i divulgador interessat en la intel·ligència artificial, la filosofia i les humanitats digitals. Ha escrit diversos assajos sobre l'impacte social i ètic de la IA, així com la transformació tecnològica contemporània combinant a la perfecció el rigor de la reflexió amb la pròpia llibertat creativa.